Les
retallades originen la primera vaga total a les aules públiques. Sindicats,
estudiants i famílies volen paralitzar avui escoles i universitats.
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA
ANTONIO M. YAGÜE / MADRID Asseguren que mai fins ara,almenys des que la democràcia va tornar a Espanya, hi ha hagut una convocatòria tan unànime, tan unitària en el sector educatiu: des de les escoles bressol que atenen criatures de0 a 3
anys fins a les universitats. Pares, mestres, estudiants, col·lectius de
renovació pedagògica... Tots estan cridats avui a secundar una jornada de vaga
en l’ensenyament públic espanyol. Són 7,5 milions d’alumnes i –comptant només els
no universitaris– més d’un milió de treballadors.
¿I quines són les raons d’aquest gran descontentament? El reial decret que el 20 d’abril va publicar el Ministeri d’Educació –validat dijous passat per la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats– amb el qual es busca retallar uns 3.000 milions d’euros en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, el Govern central permet augmentar fins al 20% el nombre d’alumnes per aula i elevar el 66% la taxa que paguen els universitaris per matricular-se en un grau.
Aquestes són les dues mesures més controvertides, les que més impacte directe tenen en l’alumnat. Però els professors protesten, a més, perquè se’ls incrementa la càrrega lectiva –amb el mateix sou– i perquè no se’ls cobriran les baixes laborals de menys de 10 dies de durada.
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA
ANTONIO M. YAGÜE / MADRID Asseguren que mai fins ara,almenys des que la democràcia va tornar a Espanya, hi ha hagut una convocatòria tan unànime, tan unitària en el sector educatiu: des de les escoles bressol que atenen criatures de
¿I quines són les raons d’aquest gran descontentament? El reial decret que el 20 d’abril va publicar el Ministeri d’Educació –validat dijous passat per la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats– amb el qual es busca retallar uns 3.000 milions d’euros en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, el Govern central permet augmentar fins al 20% el nombre d’alumnes per aula i elevar el 66% la taxa que paguen els universitaris per matricular-se en un grau.
Aquestes són les dues mesures més controvertides, les que més impacte directe tenen en l’alumnat. Però els professors protesten, a més, perquè se’ls incrementa la càrrega lectiva –amb el mateix sou– i perquè no se’ls cobriran les baixes laborals de menys de 10 dies de durada.
MALESTAR CATALÀ / En el cas deCatalunya, el descontentament és
més gran encara perquè la Generalitat va reduir el 2011 el pressupost d’educació
en un 8%. Això va obligar a suprimir la sisena hora a les escoles i la setmana de vacances al febrer creada pel tripartit. Aquell mateix
any, Ensenyament va congelar el programa Escola 2.0, amb el qual s’havien de
procedir a digitalitzar les aules catalanes.
L’enuig ha anat en augment al llarg d’aquest curs, sobretot perquè els centres educatius han denunciat repetidament que els diners no arribbaven per cobrir les beques de menjador escolar. També ha causat malestar l’anunci fet recentment de retallar en 300 euros la subvenció que el Govern concedia a les escoles bressol municipals i la decisió de cobrar una taxa de 360 euros als estudiants que es matriculin en un cicle de FP de grau superior. La gota que ha fet vessar el got ha estat la rebaixa addicional del 5% del sou (que es mantindrà dos anys més) anunciada la setmana passada pel president de la Generalitat, Artur Mas, per a tots els treballadors públics, entre ells els
professors.
L’enuig ha anat en augment al llarg d’aquest curs, sobretot perquè els centres educatius han denunciat repetidament que els diners no arribbaven per cobrir les beques de menjador escolar. També ha causat malestar l’anunci fet recentment de retallar en 300 euros la subvenció que el Govern concedia a les escoles bressol municipals i la decisió de cobrar una taxa de 360 euros als estudiants que es matriculin en un cicle de FP de grau superior. La gota que ha fet vessar el got ha estat la rebaixa addicional del 5% del sou (que es mantindrà dos anys més) anunciada la setmana passada pel president de la Generalitat, Artur Mas, per a tots els treballadors públics, entre ells els
professors.
Els que
avui decideixin portar els seus fills a l’escola disposaran, com acostuma a ser
habitual en jornades com aquesta, d’un professor per atendre quatre grups d’alumnes
(al voltant del 25% de la plantilla habitual), en el cas de l’educació infantil
i primària, i d’un terç dels mestres del centre en el cas de les guarderies (de
0 a 3
anys), segons eL serveis mínims dictats per Empresa i Ocupació.
A les llars d’infants municipals hi hurà de fer acte de presència, com a mínim,
un membre de l’equip directiu i una tercera part de la plantilla de docents.
Als instituts de secundà ria, conservatoris i escoles de música, el mínim decretat
per la Generalitat és d’un directiu i un administratiu.
Malgrat això, la pretensió dels cnvocants (sindicats USTEC, CCOO, GT, CGT i
ASPEPC, les federacions de pares Fapac i Fapaes, plataformes estudiantils i
col·lectius de pedagogs com l’Associació Rosa Sensat i la Federació de
Moviments de Renovació Pedagògics) és que el sistema educatiu públic català es
paralitzi.
Altres fonts del sector, en canvi, dubtaven ahir que el seguiment de la vaga
sigui finalment tan massiu com volen els convocants. Alguns dels crítics amb la
mobilització consideren que el moment, tan pròxim al final del curs,
no resulta oportú, mentre que n’hi ha que recorden que l’educació ha estat
gairebé tot el curs de protesta en protesta, cosa que ha suposat un cert
cansament entre els docents.
Amb tot, la majoria dels equips directius dels centres consultats per aquest
diari van manifestar que compartien les queixes contra les decisions adoptades
per les diferents administracions. Alguns col·legis i instituts que no seguiran
la vaga, realitzaran activitats per explicar a alumnes i pares els motius de la
mobilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar-nos el teu comentari