dijous, 24 de maig del 2012

Sapere...


Benaurat aquell que només engrapa


Recentment l’Institut de Santa Coloma de Farners ha emprès un projecte peculiar: obrir un espai de debat amb la plataforma Blogger amb <<l’objectiu d’evitar les pressions socials que porten a l’estandardització i al conformisme>> i mitjançant l’intercanvi d’idees i opinions de tota mena, amb l’argument que és una necessitat en els temps que corren (quina llàstima que l’ésser humà només comença a pensar quan té al davant un precipici i darrera llops –a fronte praecipitium a tergo lupi-). Encara que no veig que ambdós conceptes siguin necessàriament excloents, ja que l’estandardització requereix del conformisme –entès com al “no pensar ja que estic conforme amb el que tinc”-, el que comentarem avui serà el títol d’aquest blog (Sapere aude), revifat i potenciat pel pensador prussià Immanuel Kant en el seu assaig de 1784 titulat Beanwortung der Frage: Was ist Aufklärung?, rebatut molts anys més tard (segon terç del XX) pel pensador francès Michel Foucault negant la major part del contingut de l'esperença política d'un poble governat pel Sapere Aude, que havia postulat Kant.

Encara que aquesta expressió fos potenciada per Kant i recuperada/rebatuda per Foucault, l’originalitat d’aquesta sentència la trobem molts segles abans (I aC.) amb el vers quaranta de la segona epístola d’Horaci dirigida al seu amic Lòlius, on el poeta de Venosa canta aquest vers mentre parla de l’enginy d’Odisseu en el seu retorn des d’Ílion. Exactament, el que fa el poeta és jugar amb el mot sapere que deriva de l’arrel indoeuropea *sh1p-, la qual que ha donat en català sabor, fins a introduir el seu significat en l’àmbit filosòfic, amb un assaboriment d’algun fruit que nodreixi la ment. El vers exactament diu així: dimidium facti, qui coepit, habet: sapere aude, incipe!, és a dir, aquell que comença té la meitat de la feina feta: gosa pensar (<assaborir), comença! Així doncs, la sentència sapere aude no només exclou qualsevol mena de conformisme i/o estandardització, sinó que també convida, igual que aquest blog, a qüestionar-ho absolutament tot, o no?

He cregut oportú que algú expliqués el títol sota el qual avui ja s’han publicat diversos articles i que compta amb gairebé 1.000 visites, exhortant que si hi ha algú que no hi estigui d’acord, sapere deindeque loqui audeat (que s’atreveixi a pensar i parlar després)!


Aaron Abelló - 21.05.2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar-nos el teu comentari