Una nova utopía???

Els nostres seguidors ens comenten que ja n'hi ha prou d'analitzar la realitat: com és que tot està "potes enlaire", com és que hem arribat a aquest enrenou total d'ara i que... ja toca parlar en clau positiva donant alternatives, responent  a la pregunta 

Què hem de fer?

Realment és molt difícil, per no dir impossible, donar receptes màgiques i plantejar alternatives perquè ningú no en té la clau per trobar LA ALTERNATIVA a la societat que tan malament ha gestionat els recursos del nostre planeta i de la nostra espècie. 

Per poder parlar d'alternatives creiem que el primer pas és el de tenir clar cap a on volem anar, quina mena de societat és la que desitgem per al  futur i, per això, des d' aquí plantegem a tots i a totes que ens segueixen, que ens llegeixen i que cada dia es connectin al nostre blog, que ens hi deixin el seu parer sobre la societat en què es trobarien més còmodes, en definitiva que ens diguin quin model de societat és el que volen.

Disposem de molt d'espai i prou temps  per encetar un intercanvi virtual de parers i, per tant,

Accepteu aquest nou repte i comenceu a pensar!!!

Sapere...

Benaurat aquell que només engrapa

Recentment l’Institut de Santa Coloma de Farners ha emprès un projecte peculiar: obrir un espai de debat amb la plataforma Blogger amb <<l’objectiu d’evitar les pressions socials que porten a l’estandardització i al conformisme>> i mitjançant l’intercanvi d’idees i opinions de tota mena, amb l’argument que és una necessitat en els temps que corren (quina llàstima que l’ésser humà només comença a pensar quan té al davant un precipici i darrera llops –a fronte praecipitium a tergo lupi-). Encara que no veig que ambdós conceptes siguin necessàriament excloents, ja que l’estandardització requereix del conformisme –entès com al “no pensar ja que estic conforme amb el que tinc”-, el que comentarem avui serà el títol d’aquest blog (Sapere aude), revifat i potenciat pel pensador prussià Immanuel Kant en el seu assaig de 1784 titulat Beanwortung der Frage: Was ist Aufklärung?, rebatut molts anys més tard (segon terç del XX) pel pensador francès Michel Foucault negant la major part del contingut de l'esperença política d'un poble governat pel Sapere Aude, que havia postulat Kant.

Encara que aquesta expressió fos potenciada per Kant i recuperada/rebatuda per Foucault, l’originalitat d’aquesta sentència la trobem molts segles abans (I aC.) amb el vers quaranta de la segona epístola d’Horaci dirigida al seu amic Lòlius, on el poeta de Venosa canta aquest vers mentre parla de l’enginy d’Odisseu en el seu retorn des d’Ílion. Exactament, el que fa el poeta és jugar amb el mot sapere que deriva de l’arrel indoeuropea *sh₁p-, la qual que ha donat en català sabor, fins a introduir el seu significat en l’àmbit filosòfic, amb un assaboriment d’algun fruit que nodreixi la ment. El vers exactament diu així: dimidium facti, qui coepit, habet: sapere aude, incipe!, és a dir, aquell que comença té la meitat de la feina feta: gosa pensar (<assaborir), comença! Així doncs, la sentència sapere aude no només exclou qualsevol mena de conformisme i/o estandardització, sinó que també convida, igual que aquest blog, a qüestionar-ho absolutament tot, o no?

He cregut oportú que algú expliqués el títol sota el qual avui ja s’han publicat diversos articles i que compta amb gairebé 1.000 visites, exhortant que si hi ha algú que no hi estigui d’acord, sapere deindeque loqui audeat (que s’atreveixi a pensar i parlar després)!


Aaron Abelló - 21.05.2012

SOS EDUCACIÓ

Les retallades originen la primera vaga total a les aules públiques. Sindicats, estudiants i famílies volen paralitzar avui escoles i universitats.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

ANTONIO M. YAGÜE / MADRID Asseguren que mai fins ara,almenys des que la democràcia va tornar a Espanya, hi ha hagut una convocatòria tan unànime, tan unitària en el sector educatiu: des de les escoles bressol que atenen criatures de 0 a 3 anys fins a les universitats. Pares, mestres, estudiants, col·lectius de renovació pedagògica... Tots estan cridats avui a secundar una jornada de vaga en l’ensenyament públic espanyol. Són 7,5 milions d’alumnes i –comptant només els no universitaris– més d’un milió de treballadors.

¿I quines són les raons d’aquest gran descontentament? El reial decret que el 20 d’abril va publicar el Ministeri d’Educació –validat dijous passat per la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats– amb el qual es busca retallar uns 3.000 milions d’euros en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, el Govern central permet augmentar fins al 20% el nombre d’alumnes per aula i elevar el 66% la taxa que paguen els universitaris per matricular-se en un grau.

Aquestes són les dues mesures més controvertides, les que més impacte directe tenen en l’alumnat. Però els professors protesten, a més, perquè se’ls incrementa la càrrega lectiva –amb el mateix sou– i perquè no se’ls cobriran les baixes laborals de menys de 10 dies de durada.

Aldous Huxley: Las dictaduras tecnológicas futuras (1958)