Benvinguts

Des de diversos llocs i des de diversos països ens han demanat la possibilitat de participar en el nostre blog i ens hem decidit a donar-vos la benvinguda com a col.lectiu de persones interessades en un nou model d'organització social, podeu participar de diverses formes: fent comentaris als textos o enviant un correu directament a la nostra adreça:  sapraud@gmail.com, els administradors del lloc rebrem el correu i el publicarem immediatament com opinions personals dels nostres seguidors, animeu-vos i comenceu a participar, segur que podrem convertir el blog en un punt de trobada i d'intercanvi molt interessant, apa, vinga que no sigui que fem tard a una nova manera de veure el món!!!

Bienvenidos

Desde diversos lugares i desde diversos paísos nos han solicitado la posibilidad de participar en nuestro blog y hemos decidido dar la bienvenida, como colectivo, a todas las personas interesadas en un nuevo modelo de organización social, podéis participar de diversas maneres: haciendo comentarios a los textos o enviando un correo directamente a nuestra dirección de correo: sapraud@gmail.com, los administradores del blog al recibir el correo publicarán el artículo inmediatamente como opiniones personales de nuestros seguidores, anímaos y comenzad a participar, seguro que podemos convertir nuestro blog en un punto de encuentro y de intercambio muy interesante, ¡¡¡ hala, venga no sea que lleguemos tarde a dar una nueva visión del mundo!!!

Welcome

We have received, from different countries and places of the world, the request of the possibility of taking part of our blog and we have decided to say welcome to all the people that are interested in a new model of social organization, you can participate in different ways: making commentaries to the published articles or sending a mail to our address: sapraud@gmail.com, when we receive your mail we will publish it at once as the personal opinion of our followers, warm up and begin to participate, we are sure that our blog can be converted in a place of encounter and of exchanging ideas very interesting, cheer up, we want to arrive on time to a new vision of the world!!!

Sapere...

Benaurat aquell que només engrapa

Recentment l’Institut de Santa Coloma de Farners ha emprès un projecte peculiar: obrir un espai de debat amb la plataforma Blogger amb <<l’objectiu d’evitar les pressions socials que porten a l’estandardització i al conformisme>> i mitjançant l’intercanvi d’idees i opinions de tota mena, amb l’argument que és una necessitat en els temps que corren (quina llàstima que l’ésser humà només comença a pensar quan té al davant un precipici i darrera llops –a fronte praecipitium a tergo lupi-). Encara que no veig que ambdós conceptes siguin necessàriament excloents, ja que l’estandardització requereix del conformisme –entès com al “no pensar ja que estic conforme amb el que tinc”-, el que comentarem avui serà el títol d’aquest blog (Sapere aude), revifat i potenciat pel pensador prussià Immanuel Kant en el seu assaig de 1784 titulat Beanwortung der Frage: Was ist Aufklärung?, rebatut molts anys més tard (segon terç del XX) pel pensador francès Michel Foucault negant la major part del contingut de l'esperença política d'un poble governat pel Sapere Aude, que havia postulat Kant.

Encara que aquesta expressió fos potenciada per Kant i recuperada/rebatuda per Foucault, l’originalitat d’aquesta sentència la trobem molts segles abans (I aC.) amb el vers quaranta de la segona epístola d’Horaci dirigida al seu amic Lòlius, on el poeta de Venosa canta aquest vers mentre parla de l’enginy d’Odisseu en el seu retorn des d’Ílion. Exactament, el que fa el poeta és jugar amb el mot sapere que deriva de l’arrel indoeuropea *sh₁p-, la qual que ha donat en català sabor, fins a introduir el seu significat en l’àmbit filosòfic, amb un assaboriment d’algun fruit que nodreixi la ment. El vers exactament diu així: dimidium facti, qui coepit, habet: sapere aude, incipe!, és a dir, aquell que comença té la meitat de la feina feta: gosa pensar (<assaborir), comença! Així doncs, la sentència sapere aude no només exclou qualsevol mena de conformisme i/o estandardització, sinó que també convida, igual que aquest blog, a qüestionar-ho absolutament tot, o no?

He cregut oportú que algú expliqués el títol sota el qual avui ja s’han publicat diversos articles i que compta amb gairebé 1.000 visites, exhortant que si hi ha algú que no hi estigui d’acord, sapere deindeque loqui audeat (que s’atreveixi a pensar i parlar després)!


Aaron Abelló - 21.05.2012